Amb 3 anys de vida, amb una Colla de Diables consolidada, i una forta integració de nous membres, un grup de persones pertanyents a la colla vàrem posar-nos a pensar en fer una bèstia de foc.
La primera decisió , fora , si havia de ser una bestia de foc identificativa del nostre entorn o una bestia de foc imaginaria. La discussió va ser forta , però al final guanyà la proposta de ser una bèstia de foc representativa del Prat , el nostre poble. Podia ser una escarxofa o un pollastre pota blava?
Finalment va guanyar la idea del pollastre pota blava , però com fer-lo ?
Una amiga ens comenta que al poble on ella esta treballant, s’estan fent una parella de gegants i que el constructor es un escultor «molt trempat». Així entra a la nostra Colla i al Prat l’escultor Ramón Aumedes i el seu taller Sarandaca de Granollers. Fem aquest comentari ja que no només va saber plasmar el pollastre pota blava, sino que també ha fet altres escultures festives al nostre poble com, el gegantó Joanet, la parella de gegantons de la escola Charles Darwin, l’Home del Nassos, el Ninot de Carnestoltes i les seves set mascares dels pecats…
Teníem la idea clara , l’escultor / constructor escollit i el nostre Ajuntament en disposició de finançar la bestia de foc. Era el moment de posar-se a treballar per aconseguir allò que tantes hores, reunions, discussions i mes de un malt de cap… ens havia portat.
El bateig de foc seria per la festa major, al nostre Pratifoc el grup de Diables es reforçaria amb amics que s’integraven a la Colla. Faltava el nom de la bèstia i cada cop agafava mes força el nom del Pollo ens era un nom mes festiu i sempre havíem sentit el nom de una casa de pagès del Prat , que es deia Cal Pollo…
Al Pratifoc del any 1991 el Pollo va fer el seu bateig de foc acompanyat pel drac de Granollers i la Garça de Sant Feliu de Llobregat, deixant “ bocabadats “ a tots aquells pratencs que des d’aquell instant van sentir seu el ja era el Pollo del Prat.
Durant tots aquests anys el nostre Pollo ha viatjat per tot el nostre país acompanyat del so dels timbals de la Colla de Diables del Prat, també ha sortit fora, visitant les terres veïnes de Valencia, ha creuat tota Espanya per visitar Extremadura, el Poble de Garrovilles, França i fins i tot Irlanda!
Els membres de la Colla han anat rellevant-se, però sempre han estat molt lligats a la Colla de Diables… perquè l’experiència del foc, com a festa al carrer, lliga per sempre!